A diferència d'altres masies del terme municipal absorbides pel creixement urbanístic de les últimes tres dècades, Can Cinto conserva una independència absoluta respecte a les edificacions veïnes. S'orienta d'esquena a elles, amb límits ben definits i flanquejada per dos cursos d'aigua, mentre que la façana principal resta oberta vers més de 2,5 hectàrees de terreny pla i assolellat. A escassos tres minuts a peu es troben els primers comerços i serveis, fet que permet combinar la proximitat al nucli urbà amb la sensació de viure en un entorn privat, pràcticament un món a part.
La superfície habitable actual és de 175 m², però tenint en compte les edificacions annexes, podria assolir fins a uns 500 m², ja que el pla d'ordenació municipal permet ampliar-la (encara que es tracti d'una masia catalogada, no es troba sota règim de protecció estricta). La finca es presta a una reforma i a l'aprofitament dels tallers i magatzems adossats al cos principal -sense assolir dimensions desmesurades com succeeix en d'altres masies- mentre la casa, per si mateixa, conserva proporcions acollidores i una distribució adequada per a una família.
El recinte està envoltat gairebé en la seva totalitat per un mur i disposa de dos accessos per a vehicles; davant de l'entrada, un estany de reg d'uns 100.000 litres, que podria transformar-se en piscina, i una esplanada situada sota l'ombra d'un gran lledoner. A l'interior del mur, un pati, una era, corrals i magatzems envoltant la casa. Algunes de les construccions annexes daten dels anys seixanta, moment en què també es va dur a terme una reforma interior de l'habitatge.
A l'interior, la casa mostra un aspecte senzill i sobri, amb bona entrada de llum natural a totes les estances principals. La distribució, especialment a la primera planta, podria simplificar-se enderrocant alguns envans, mentre que a les golfes, dividides en dues seccions àmplies, els cal cert condicionament de parets i terres; el sostre, en canvi, conserva les bigues en perfecte estat gràcies a una coberta sense goteres.
Degut, en part, a la presència dels dos cursos d'aigua, l'ordenació urbanística no preveu cap requalificació del sòl agrari, fet que garanteix la preservació de la finca de cara al futur.