Casa a l'entrada de Palau

Engel & Völkers presenta, en exclusiva, “Casa Luján”. Dissenyada als anys 60 pel grup d’arquitectes integrat per Oriol Bohigas, Josep M. Martorell i David Mackay, i concebuda com a casa de camp i taller, se situa a l’entrada de la població, amb accés directe a la via principal —Avinguda Catalunya— i completament lliure de construccions immediatament adjacents. Es tracta d’una construcció sòbria i austera que deixa completament al descobert la seva estructura de formigó i maó artesanal. Es distribueix en dos cossos rectangulars, un a cada extrem, coberts per dues característiques voltes de formigó en massa sobre murs de maó vist. Tots dos queden connectats, a la planta superior, per una “cintura” que actualment allotja una petita cuina i la porta principal d’accés. En un dels extrems s’hi situen tres habitacions i un bany; a l’altre, la sala d’estar-menjador amb un gran finestral. La planta baixa allotja el garatge i un ampli espai pràcticament diàfan en desús, l’antic taller. Ambdues plantes mantenen encara la seva independència, sense connexió interior mitjançant escales. Una rampa d’accés a la planta superior traça una diagonal sobre el perfil de la casa per, finalment, tornar al pla horitzontal i formar una espaiosa terrassa. Sota aquesta mateixa terrassa es genera un porxo per a la planta baixa. El jardí envolta la casa, amb un passatge més estret corresponent a l’entrada al garatge i tres espais clarament diferenciats: un pati lleugerament enfonsat respecte del nivell del carrer, a l’ombra d’un til·ler; un tram de transició amb vegetació que discorre en paral·lel a la rampa i desemboca al porxo; i un pla diàfan i assolellat, des dels extrems més allunyats del qual podem prendre distància respecte al conjunt format per elements cúbics, triangulars i en forma d’arc. "Casa Luján" convida a pensar en diferents solucions per a una redistribució d’espais i la creació d’àmbits diferenciats. La planta superior, actualment, manté una separació molt marcada entre la zona de dia i la zona de nit, però si hi entressin en joc la planta inferior i el garatge, potser la partició podria prendre un rumb més vertical apropant, per exemple, la sala d’estar-menjador a la part més diàfana del jardí. No es tracta d’una casa que vingui "feta"; cal repensar-la i invertir-hi temps i esforç per, finalment, trobar-ne la clau.