El passeig dels Anglesos, davant del mar, guarda sintonia amb el famós passeig de Niça des del S.XIX i tanmateix és el carrer més luxosament emblemàtic de la costa mediterrània.
El poeta Joan Maragall, ilustre veí de l'època modernista, va escollir el Passeig com elecció permanent i marc per a la seva erudició poètica i filosòfica:
Una a una, com verges a la dansa,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obre la vela com una ala al sol,
i per camins que només ells veuen
s'allunyen mar endintre...
¡Oh cel blau! ¡Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! De prop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magnífic,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.
- Joan Maragall «Vistes al mar».
La inspiració de Joan Maragall, l’intelectual que va fer arribar Nietsche a la península, va cultivar-se al bucòlic Passeig dels Anglesos, deixant-nos en poesia el mar de sensacions que s'hi viuen. Al final de la seva vida, Joan Maragall va composar «Nausica», inspirada en «l'Odissea», d'Homer, i en honor a Goethe (MCMVIII - Caldes d'Estrac):
Dia quint de juliol, a mitja tarda.
Cel pur, aire suau, mar plana i dolça.
El sol brilla per tot, els aucells canten,
i s'ouen veus d'infants en la marina
i, tallà dalt, les campanes del diumenge.
Jo, en memòria d'aquella princeseta
que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses
del desitjat retorn obrí la via
(potser no sens recança), vull retreure
els mots divins d'Homer, en un teatre,
per refrescar-m'hi el cor en sos meandres
i fer-me nou lo vell. I en dec la idea
al poeta més gran de l'Alemanya.
Aixís, tal volta, enamorat, intenta
un constructor, de la immortal bellesa
d'antic palau, fer-ne una estada nova
per bostatjar-hi el seu amor per sempre.