El mercat immobiliari de la Costa Brava ofereix moltíssimes oportunitats i un sens fi de propietats per satisfer els gustos i les prioritats dels perfils de compradors més diversos i exigents. Tanmateix, en un món cada vegada més global, la «uniformitat» i l’«estàndard» semblen valors a l’alça, entre els quals és cada cop més difícil trobar «personalitat» i «caràcter».
Malgrat això, molt de tant en tant sorgeixen propietats totalment incomparables amb totes les altres, úniques i amb un plantejament arquitectònic fora del que és habitual. Aquest és el cas d’aquesta «vil·la», construïda i habitada per una mateixa família des de mitjan anys vuitanta al veïnat d’EL MAS FUMATS, de Roses. Només obrir la «contundent» porta principal, el pes de la qual supera la tona i que va ser fabricada amb roure massís a l’antic taller del fuster artesà del poble de Pontós, un s’endinsa en un habitatge que desprèn «identitat», «solidesa» i «individualisme» per tots els costats i que, lluny de formar angles rectes de 90°, arriba fins i tot a dibuixar corbes. La gran sala d’estar, disposada al voltant d’un piano de mitja cua que han tocat grans estrelles com Julio Iglesias, Paul Anka o Charles Aznavour, ofereix vistes espectaculars sobre la badia de Roses i els aiguamolls i la plana de l’Empordà. A l’extrem occidental, es divideix verticalment en dos espais més «recollits» i acollidors: una biblioteca per llegir a la part superior i un racó encara més íntim per a la televisió panoràmica, amb una original llar de foc oberta d’inspiració daliniana, a la part inferior. Tots dos racons estan enrajolats amb «pissarra de Cadaqués», el poble veí, remot i pintoresc, on es troba l’antic domicili del pintor, avui convertit en museu.
A l’extrem oposat, s’accedeix a la gran terrassa, orientada íntegrament al sud, que acull un ampli menjador exterior amb barbacoa i una altra sala d’estar. Tots dos espais estan protegits pel mateix sostre de la casa, ja que els seus promotors sabien que al país del sol calen generosos espais comuns exteriors, però sempre a l’ombra. En aquest extrem de la sala també hi ha l’escala, que d’una banda porta al dormitori principal de la primera planta i, de l’altra, al semisoterrani, on, a més del garatge per a tres cotxes, hi ha el safareig amb la seva pròpia terrassa per estendre la roba i una de les habitacions-estudi, amb dutxa i vàter «en suite». Finalment, en aquest extrem hi ha, a més del vestidor i el lavabo de cortesia, l’accés al menjador interior i, des d’allà, a la cuina, que ja en aquells anys estava equipada amb una illa central que avui acull una placa d’inducció. A través d’una altra terrassa també s’accedeix directament al menjador exterior. El dormitori principal, generosament dimensionat, està equipat amb un bany obert amb dutxa i banyera amb jacuzzi, a més d’una cambra per al vàter i el bidet i el seu propi armari-vestidor.
La terrassa està envoltada per un extens terreny boscós que forma part de la propietat, darrere del qual s’amaguen les cases veïnes. A més, protegeix la propietat de mirades indiscretes. És per aquesta terrassa que s’accedeix, travessant un pont que passa per sobre de la piscina hexagonal, als dos estudis —planta baixa i primera planta— per a familiars i/o convidats, que disposen del seu propi accés des de l’exterior de la finca. Tots dos estan dividits en dos espais —saleta i dormitori— i estan equipats amb el seu propi bany amb dutxa. Des de la piscina també s’accedeix a la dutxa exterior i a un segon lavabo de cortesia. Les nostres extraordinàries fotografies demostren que «una imatge val més que mil paraules», tot i que és molt difícil fer justícia a la impressionant personalitat d’aquesta finca, en la qual un busca debades un passadís o espai sense alguna utilitat concreta, ni cap separació o paret divisòria executada amb pladur.