Mercat immobiliari de Gran Canària 2026: preus i tendències

Els tres mercats de l'habitatge a Gran Canària: sud, capital i interior

El sud turístic —San Bartolomé de Tirajana i Mogán— viu del comprador estranger no resident i del lloguer vacacional. La capital i la seva àrea metropolitana —Las Palmas de Gran Canaria i Telde— viu de la residència habitual finançada amb hipoteca. L'interior i el nord —representat aquí per Arucas— parteix de preus baixos i creix amb força percentual. I el sud-est en transició —Agüimes i Santa Lucía de Tirajana— combina totes dues lògiques, amb presència industrial i aeroportuària juntament amb un component d'inversió creixent.

Aquest marc no és només una dada curiosa: és la clau per entendre per què un habitatge a Telde no competeix amb un a Mogán, encara que siguin a la mateixa illa. Tractar-los com un únic mercat —l'error més comú en parlar del preu de l'habitatge a Gran Canària— porta a conclusions equivocades tant per a qui compra com per a qui ven.

Preu de l'habitatge a Gran Canària per municipi

Les dades següents corresponen a compravendes escripturades davant notari —segons el Portal Estadístico del Notariado, no a preus d'oferta— en el període de dotze mesos mòbils juliol 2025 – juny 2026, per a set municipis seleccionats de l'illa:

Entre els set municipis sumen 8.239 compravendes en dotze mesos, per 1.743,7 milions d'euros escripturats. L'habitatge a San Bartolomé de Tirajana (3.977 €/m²) costa 2,7 vegades més que a Arucas (1.470 €/m²), la diferència de preu més gran dins d'aquesta mostra de l'illa.

Las Palmas de Gran Canaria, a més, concentra tota sola el 53% de totes les operacions del grup (4.362 de 8.239): és, de llarg, el mercat de més volum —i el que menys depèn del comprador estranger, com es veu a l'apartat següent—.

Nota metodològica: aquests set municipis són una selecció representativa dels tres tipus de mercat de l'illa, no la totalitat dels 21 municipis de Gran Canària. Totes les variacions interanuals d'aquesta taula superen el llindar mínim de 30 operacions anuals que exigeix aquesta anàlisi per publicar-se sense reserva.

Les zones més cares de Gran Canària: Maspalomas, Puerto-Canteras i Playa del Inglés

Dins d'aquests municipis, el preu varia encara més per barri. Segons l'informe de mercat propi d'Engel & Völkers —amb xifres tancades de 2024, un any abans del període notarial anterior, per la qual cosa es presenten aquí com a context addicional i no s'han de sumar a la taula anterior—:

• Dins de San Bartolomé de Tirajana, els nuclis de Maspalomas-Meloneras (4.604 €/m²) i Playa del Inglés (4.535 €/m²) ja superaven el 2024 la mitjana municipal, mentre que San Fernando era la zona més assequible del municipi (2.925 €/m²).

• Dins de Las Palmas de Gran Canaria, el barri de Puerto-Canteras destacava com el més car de la capital (3.448 €/m² el 2024), molt per sobre de zones com Ciudad Alta o Tafira.

És un bon recordatori que, fins i tot dins del mateix municipi, "preu mitjà" amaga realitats molt diferents segons el barri exacte.

Comprador estranger a Gran Canària: qui compra i on?

El percentatge de comprador estranger varia radicalment d'un municipi a un altre:

Nacionalitat més freqüent calculada sobre el grup de compradors estrangers de cada municipi, no sobre el total de compravendes. Arucas: desglossament basat en ~27 operacions estrangeres sobre 355 totals — xifra orientativa, no definitiva.

Important: aquests percentatges de nacionalitat es calculen sobre el grup de compradors estrangers de cada municipi, no sobre el total de compravendes. Que el 35,36% dels compradors estrangers de San Bartolomé de Tirajana siguin alemanys no vol dir que un de cada tres compradors del municipi sigui alemany —de fet, sobre el total de compravendes, serien poc més de dos de cada deu—.

Amb aquest matís, el patró és clar: 6 de cada 10 compradors d'habitatge a Mogán són estrangers (63,95%), enfront de només 1 de cada 8 a Las Palmas de Gran Canaria (12,12%). L'alemany domina la demanda estrangera al sud turístic i a Telde; el noruec lidera a Mogán; i l'italià apareix com a primera nacionalitat estrangera a la resta de municipis de la mostra.

On ha pujat més el preu de l'habitatge a Gran Canària?

De més a menys variació interanual:

1. Santa Lucía de Tirajana: +19,71% — el major increment del grup, sobre 579 operacions.

2. Arucas: +18,89% — creixement compatible amb partir de nivells de preu baixos (1.470 €/m²) més que amb una bombolla local.

3. Agüimes: +11,13% — amb la superfície mitjana més àmplia del grup (102 m²), senyal d'habitatge per a residència habitual més que d'apartament turístic.

4. Las Palmas de Gran Canaria: +10,99% — el creixement més rellevant en termes absoluts, pel volum d'operacions que arrossega.

5. Telde: +8,05%

6. San Bartolomé de Tirajana: +7,16% — moderat, però coherent amb un mercat que ja parteix de preus elevats.

7. Mogán: +4,29% — la variació més continguda del grup, tot i que parteix del segon preu mitjà més alt de l'illa.

Santa Lucía de Tirajana i Arucas són, dels set municipis analitzats, els que més han pujat l'últim any —però convé llegir-ho amb matís: tots dos parteixen dels nivells de preu més baixos del grup, així que el creixement percentual és més fàcil d'aconseguir que en un mercat ja madur com el del sud turístic.

Hipoteca i tipus d'habitatge més demandat a Gran Canària

Més enllà del preu per municipi, l'informe de mercat propi d'Engel & Völkers (xifres tancades de 2024) aporta context sobre com es compra a l'illa:

• Tipologia més demandada: pis de 97 a 167 m², de 2 a 3 habitacions, amb aparcament i terrassa com a condicionants clau; o casa de 139 a 269 m², de 3 a 5 habitacions, amb jardí.

• Finançament: un gir clar cap a la hipoteca. El 2023, el 55% de les compres es tancaven amb recursos propis enfront d'un 45% amb hipoteca; el 2024, la proporció es va invertir: 65% amb hipoteca, 35% amb recursos propis.

• Lloguer: a Las Palmas de Gran Canaria, el preu mitjà rondava els 14,20 €/m², amb una demanda que va créixer un 65% el 2024. A San Bartolomé de Tirajana, el lloguer es movia en nivells similars (15,23 €/m²), mentre que a Mogán arribava als 37 €/m² —més del doble que a la resta de zones—, reflex de la fortíssima demanda de lloguer vacacional en aquesta costa.

Què ha de saber cada perfil: comprador, propietari i inversor

Comprar, vendre o invertir a Gran Canària no és la mateixa conversa segons el municipi: això és el que hauria de tenir en compte cada perfil abans de fer el pas.

Si vols comprar per viure-hi

• Pensa en municipi, no en illa. El preu mitjà va d'1.470 €/m² a Arucas a 3.977 €/m² a San Bartolomé de Tirajana: la diferència entre tots dos defineix pressupostos completament diferents.

• Si busques la capital, compta amb finançament. El 65% de les compres ja es tanquen amb hipoteca: tenir la preaprovació bancària a punt agilitza molt el procés en un mercat amb alta competència pel producte disponible.

• Valora el barri, no només el municipi. Dins de Las Palmas de Gran Canaria o de San Bartolomé de Tirajana, el preu pot duplicar-se segons el barri exacte.

Si ets propietari i vols vendre

• A Las Palmas de Gran Canaria o Telde, el teu comprador és majoritàriament local i finançat amb hipoteca: defensa el preu amb arguments d'escassetat de producte i cost d'oportunitat enfront del lloguer, no amb rendibilitat turística.

• A Mogán o San Bartolomé de Tirajana, el teu comprador és estranger —alemany, noruec o italià segons la zona— i compara el teu habitatge amb opcions al seu país d'origen, no només amb la casa del costat: la rendibilitat per lloguer vacacional és el teu millor argument.

• A Agüimes o Santa Lucía de Tirajana, tria un únic missatge segons qui compri: residència habitual lligada al polígon d'Arinaga i a l'aeroport, o inversió d'estil sud a preu d'entrada més baix. Combinar tots dos missatges al mateix anunci en dilueix l'eficàcia.

Si vols invertir

• Rendibilitat per lloguer vacacional: Mogán i San Bartolomé de Tirajana, amb demanda estrangera majoritària (63,95% i 58,33%) que sosté el preu fins i tot amb creixement interanual moderat.

• Plusvàlua a mitjà termini des de nivells baixos: Arucas i Santa Lucía de Tirajana, amb els majors creixements interanuals del grup, tot i que amb menor liquiditat relativa —menys operacions anuals que a la capital—.

• Demanda estructural i menor risc cíclic: Las Palmas de Gran Canaria i Telde, sostingudes per l'escassetat de producte nou i el finançament hipotecari, amb menor exposició al cicle turístic o al tipus de canvi.

Per què comprar un habitatge a Gran Canària el 2026?

Hi ha una cosa que li passa a molta gent quan trepitja Gran Canària per primera vegada: marxa amb la sensació d'haver trobat alguna cosa que no esperava. No és només el clima, ni el paisatge, ni la llum de Las Canteras a l'alba. És la certesa que aquí es pot viure de veritat, tot l'any, sense renunciar a res.

Gran Canària té aquesta qualitat. Un ritme de vida que se't fica a dins, un clima que mai passa de moda, una reserva de la biosfera declarada per la UNESCO que conviu a pocs quilòmetres de platges urbanes i centres de negocis. És una illa que funciona: bones connexions, infraestructura sòlida, una comunitat internacional consolidada al sud i un mercat immobiliari que, com demostren les dades, continua revaloritzant-se sense perdre el seu caràcter accessible al nord i a l'interior.

Estàs pensant a comprar a Gran Canària? Ja busquis una residència habitual per instal·lar-te amb la teva família, un habitatge vacacional amb potencial de rendibilitat, o una inversió immobiliària en un dels mercats més dinàmics de l'Atlàntic, el moment és ara.

A Engel & Völkers treballem en aquesta illa cada dia. Coneixem el mercat, coneixem cada municipi, coneixem el producte: des de viles al sud amb vistes a l'Atlàntic fins a habitatges al nord amb l'encant de pobles com Arucas o Teror. Si estàs pensant a fer el pas, descobreix les propietats disponibles ara a San Bartolomé de Tirajana, Mogán o Las Palmas de Gran Canaria, i comença a imaginar què podria ser teu.

Preguntes freqüents

Quin és el municipi més car de Gran Canària?

San Bartolomé de Tirajana, amb 3.977 €/m², seguit molt de prop per Mogán (3.969 €/m²).

Quin és el municipi més econòmic dels analitzats?

Arucas, amb 1.470 €/m² — 2,7 vegades menys que San Bartolomé de Tirajana.

On compren més estrangers a Gran Canària?

A Mogán, on el 63,95% dels compradors són estrangers, seguit de San Bartolomé de Tirajana (58,33%). A l'extrem oposat, Telde (8,03%) i Arucas (7,58%) són els municipis amb menys pes de comprador estranger.

Quina nacionalitat estrangera compra més al sud de Gran Canària?

L'alemany és la nacionalitat més freqüent entre els compradors estrangers de San Bartolomé de Tirajana (35,36% d'aquest grup) i de Telde (20,97%). A Mogán lidera el comprador noruec (20,31%).

On ha pujat més el preu de l'habitatge l'últim any?

Santa Lucía de Tirajana (+19,71%) i Arucas (+18,89%) registren les majors pujades interanuals, tot i que tots dos parteixen dels preus més baixos del grup analitzat.

És més fàcil comprar amb hipoteca a Gran Canària?

Les dades de 2024 mostren un gir clar cap al finançament: el 65% de les compres es van tancar amb hipoteca, enfront del 45% de l'any anterior.

Fonts de les dades: Consejo General del Notariado — Portal Estadístico del Notariado (preu de transacció escripturada, no preu d'oferta), període de 12 mesos mòbils juliol 2025 – juny 2026, consulta del 15/09/2026, per als municipis de Las Palmas de Gran Canaria, Arucas, Telde, Agüimes, Santa Lucía de Tirajana, San Bartolomé de Tirajana i Mogán. Dades complementàries de barri, tipologia, finançament i lloguer: informe de mercat propi d'Engel & Völkers, xifres tancades de 2024.