Nino Redruello: Lideratge, hospitalitat i la importància de crear llars

Qui és en Nino Redruello i com va començar el seu camí a la cuina?

Vocació, família i primers passos a la cuina

En Nino es defineix, sobretot, com a cuiner, una professió que forma part de la seva vida des de la infància. Va créixer en una família de taberners, on l’hostaleria no era només una feina, sinó una manera de viure. Tot i haver heretat l’ofici, reconeix que va tenir la sort —i la capacitat— d’enamorar-se’n amb el temps.

Des de molt jove va comprendre que cuinar va molt més enllà dels plats: és un llenguatge ple de símbols, detalls i emocions. Per a ell, cada decisió en un restaurant reflecteix una manera d’entendre el món, de connectar amb els altres i de cuidar tothom que creua la porta.

El pes de l’herència i la responsabilitat de continuar

Criar-se escoltant històries d’esforç del seu avi i besavi va marcar profundament el seu caràcter. D’adolescent, va sentir el pes de continuar una tradició centenària, una responsabilitat que durant molts anys li va generar inseguretat i por a equivocar-se.

Aquesta pressió coexistia amb el seu aprenentatge en grans temples de l’alta cuina com El Bulli, on va experimentar una creativitat extrema i un meravell constant. Tot i això, va ser quan va tornar als restaurants familiars que va entendre el veritable valor de les seves arrels: una cuina senzilla, honesta i profundament emocional.

Creativitat, identitat i creixement natural

L’experiència en alta cuina li va obrir la ment, però també li va ajudar a reafirmar la seva identitat. Els projectes de la seva família mai van néixer de grans plans estratègics, sinó de la intuïció i del desig de proposar alguna cosa nova sense perdre l’essència.

Restaurants com La Ancha, Fismuler i La Gabinoteca van sorgir d’aquesta curiositat creativa i de l’amor per l’hostaleria entesa com una proposta cultural i social. El creixement va arribar de manera orgànica, sempre centrat a assegurar que cada servei sortís bé i que cada client marxés satisfet.

El salt cap a la professionalització

Amb el temps, aquest creixement impulsiu va començar a mostrar els seus límits. En Nino reconeix que gestionar una empresa basant-se únicament en la presència constant i el sacrifici personal ja no era suficient.

El punt d’inflexió va arribar amb la incorporació d’un director general extern, que va ajudar a professionalitzar l’estructura, trencar paradigmes heretats i dotar l’empresa de processos, departaments i visió a llarg termini. Tot i que la por era gran, els resultats van demostrar que el canvi era necessari.

Avui, l’empresa compta amb una organització sòlida, un major control, capacitat per atreure talent i un creixement sostenible, tot sense perdre la seva identitat familiar.

Lideratge, amor i cuina: la filosofia d’en Nino a l’hostaleria

Lideratge, persones i una nova manera de fer hostaleria

Un dels missatges més potents de la xerrada d’en Nino és la importància de les persones. Recorda un període en què l’estrès li impedia escoltar els problemes del seu equip, i com aquell moment va marcar un abans i un després.

Des de llavors, va decidir que no volia construir un negoci d’èxit a costa del benestar humà. Es va centrar a envoltar-se d’especialistes, definir la missió, la visió i els valors, i crear un entorn on les persones se sentissin cuidats, escoltats i orgullosos de la seva feina.

Lluny de la imatge del líder omnipotent, en Nino reivindica aprendre a demanar ajuda, delegar i confiar. Aquest canvi va transformar no només l’empresa, sinó també la seva manera d’entendre l’hostaleria.

Tradició, exigència i humanitat

A través de records familiars, en Nino reflexiona sobre l’hostaleria del passat: una època dura, molt exigent i poc conscient del benestar emocional. Sense renegar d’aquesta cultura de l’esforç, defensa una evolució necessària cap a models més humans, professionals i sostenibles.

Per a ell, la veritable tradició no consisteix a repetir fórmules, sinó a cuidar les persones i fer les coses bé, adaptant-se als temps sense perdre l’ànima.

Cuidar l’equip dia a dia

En Nino explica que els petits detalls marquen la diferència. Per exemple, els lavabos del personal estan dissenyats com els dels clients, amb el mateix cuidat i atenció: un gest senzill amb un missatge clar: tots són igual d’importants.

Aquest cuidat, construït de mica en mica, es tradueix en un millor funcionament del negoci. Quan les persones se senten valorades, tot flueix millor.

Gestionar l’estrès a la cuina

La feina a la cuina és intensa i exigent. Per reduir l’impacte de l’estrès, en Nino aposta per liderar amb l’exemple, formar-se com a líder i donar autonomia als equips perquè cada restaurant defineixi la seva pròpia estratègia.

També incorpora petits rituals diaris: activitats lúdiques, pauses conscients o moments de silenci compartit al final del dia. Gestos simples que ajuden a crear un entorn més humà i cohesionant.

Un homenatge als moments compartits a casa

On hi ha amor, hi ha llar

Per a en Nino, l’amor és el nucli de la cuina. Cuinar amb amor no és opcional; és un acte de generositat. Els seus restaurants són com cases de menjars on cada gest neix de la cura i la gratitud.

“Som miralls que reflectim els raigs que rebem”, deia el seu pare. Servir és cuidar, i cuidar és transformar un espai en llar.

La cuina com a cor de la llar

A casa, tot gira al voltant de la cuina. Cuinar per als altres és oferir temps, energia i il·lusió pel seu benestar. És aquí on es concentra l’energia de l’amor, on es construeixen records i el sentit de llar.

Crear llars: el veritable èxit a l’hostaleria

La filosofia d’en Nino Redruello combina lideratge conscient, gratitud i amor per la cuina. Cada detall—des d’un gest quotidià fins a un ritual compartit—reflecteix el seu compromís amb les persones.

Perquè, com demostra la seva història, l’hostaleria no consisteix només a cuinar bé, sinó a crear llocs on les persones vulguin estar. Autèntiques llars per viure-les.